mundo desconocido

Dijous dinarem junts, m'anunciares sa convidada a entrar al teu bloc, avui he vist s'invitació, naturalment la acept amb alegría, pero resulta que no teng punyetera idea de res, per aixo dic que me aficat a un mon desconegut. Com que eixo va de prove no mes te vull dir que gracias i quant hagi comprovat que en puc sortir ja escriuré cualque cossa. No te escandelitssis per sa meva escriptura mallorquína, a sa proxima procureré amplear un corrector, que utillitzeré segons es meu criteri que no es molt filologic ja vorem com me defens. Un carinyos abras a tots.

Leer más...

Mr. Whippy (2)

Cercant personatges terrorífics de quan erem petits vaig pegar per un blog anomenat “Lo ruc de Formentor”.
No vaig trobar-hi res que fes referència al que cercava però, oh casualitat!, hi havia una entrada amb el títol “Mr. Whippy”. El mes de desembre n’Antonia havia publicat una entrada amb el mateix títol al seu / nostro blog.
http://elpartodelosmontes.blogspot.com/2009/12/mister-whippy.html
Les nostres mateixes sensacions eren les que recorda “lo ruc”. Domés canviava Son Maties per S’arenal. Jo també tenc gravada al subconscient aquella musiqueta.
Però el més increïble era l’informació sobre qui era el creador (creadora en aquest cas) de l’anyorat gelat.
http://lorucdeformentor.blogspot.com/2005/03/mr-whippy.html
No ho podia creure. Margaret Thatcher. Impossible. Vaig acudir a Vikipèdia en català. L’entrada sobre la “Dama de ferro” era curta i no hi feia cap referència als gelats i per tant vaig pensar que era una conya que no acabava d’entendre.
No content vaig acudir a la Wikipedia en español i “voilà” trob lo següent:

Se graduó con un grado de segunda clase y trabajó como investigadora química para British Xylonite y después para J. Lyons and Co., donde ayudó a desarrollar métodos para la conservación de helados.

Això ja era una altra cosa. Si bé no confirmava una relació directa entre Mr. Whippy i Mrs. Thatcher, posava de manifest que la Prime Minister havia tengut relació amb l’industria gelatera.
La pàgina de Mr. Whippy dona la dimensió real de l’extraordinària pista que obria “lo ruc de formentor”:

Un equip d'investigació química a Gran Bretanya (dels quals una jove Margaret Thatcher n’era membre) va descobrir un mètode per duplicar la quantitat d'aire al gelat, el que va permetre als fabricants un menor ús dels ingredients reals, reduint així els costos.

http://www.mrwhippyicecream.co.uk/the-history-of-ice-cream/
En conclusió, Aquella persona que anys més tard va anar a la guerra per defensar la sobirania anglesa sobre les Malvines i que posà a les ordres els poderosos sindicats miners va endolcir-me l’infantesa.
La terrible “Dama de Ferro” era en realitat un projecte d’àvia amb davantal i còfia de cuinera disposada a que els seus nets sospiréssim l’arribada de la furgoneta del gelats

Leer más...

Operació

Avui dematí m’han telefonat de Son Dureta per confirmar la data de operació que serà  el 30 de Abril.

Desprès, com que me tocava la tanda de hormona setmanal, l’únic medicament pel càncer que no m’han llevat , he anat al "Hospital de dia" i he xerrat amb la meva oncòloga. Ella pensa que estic molt millor per que me operin que per aguantar ni una sola tanda més de quimioteràpia  i que en la data prevista de la intervenció estaré estupendament i no hi ha raons per pensar que tendre cap problema. Tan mateix, dia 26 me torna tocar l’hormona i ella me tornarà veure per assegurar-se de que tot evoluciona de la millor manera possible. Després, el día 29, ingressaré i el 30 m’operaran.

Demà he de tornar a Son Dureta, però al gabinet de mama, per firmar el consentiment informat de l’operació.

A mesura que va passant el temps des de la darrera sessió de quimio que me varen fer, estic molt millor, vaig recuperant la força i llevat que encara me cans bastant he recuperat tota la meva autonomia. Edemes, me surten els cabells, crec que ja tenc una pelusseta de al menys dos mil·límetres, però no arribo a saber de quin color surten.

Bé, com sempre, ja vos contaré mes coses quan les sàpiga.

Leer más...

El crack del vint-i-nou

Guardar coses inútils fa que, a vegades, simples missatges sense pretensions es converteixin, en passar els anys, en petits tresors.
La carta d’avui no va venir d’Àfrica, hi va anar. Junt amb les que ja he publicat i d'altres que esperaran millor moment formen el que he anomenat "Corpus epistolar d'Andreu Burguera, soldat de Ceuta"
Es tracta d’una de les respostes que rebé es padrí Andreu.

Com sabeu, si clicau damunt ses imatges les podreu llegir millor

  

En Joan i na Margalida, “sa padrina Angelina“, eren amitgers de “Sa Canova” possessió situada molt a prop dels “Baños de Sant Joan” (d’aquí ve el malnom amb què coneixien a es padrí Andreu).

N’Andreu n’era el fill petit i abans de partir cap a Àfrica els ajudava amb ses tasques a sa possessió perquè el germà gran, ja casat, estava a un altre hort.

No hi ha dubte que el “Crack del 29” va fer patir molt les economies de la gent corrent (la microeconomia en diuen). Conten que a Nova York molts de banquers i inversors diversos van suicidar-se però, fins ara, no havia trobat cap prova de com el crack va afectar a la pagesia mallorquina.
El desastre no va concretar-se a finals d’octubre però ja el maig d’aquell any es padrí vell s’ho veia venir.

En Joan no era homo de lletres (encara que hem de reconeixer que no ho feia del tot malament) però tenia quatre idees clares d’economia casolana. A saber:

Vendre barato i comprar car no omple el rebost.
Fer el servei militar era
perdre el temps (sobre tot si a casa et necessitaven per fer feina)
Si no hi
havia altre remei tocava embarcar-se per guanyar-se ses sopes (Bons Aires n‘era
un bon destí).
Deu duros són deu duros i no esteim per perdre’n sa pista.

 En definitiva, ara que sembla que ens trobam inmersos en un altre crack de dimensions planetaries vos desig que en llegir aquest escrit vos trobeu bé.

     I “siendo así daremos las G.A.D.”

Leer más...

Maria Enganxa

Un personatge que ens ha acompanyat tota la vida i que ha estat present en molts de moments de la nostra vida, ha estat na Maria Enganxa.

De petit crec no vaig ser molt poruc, supòs que només el que és normal en un nin, i no record que ni les històries de fantasmes ni d'esperits ni coses així m'impactassin massa. Però si hi havia una cosa/persona que me feia pànic, era na Maria Enganxa.

Aquest ésser tenia el do de la ubiqüitat. Anassim a on anassim, si hi havia aigua, (menys a sa banyera, evidentment) ella hi era. A Son Drago, si erem a la piscina, ella també, si baixavem cap a la clastra i voliem treure aigua de la cisterna haviem d'anar alerta que ella era a dins, i si després anavem a jugar damunt s'ajub no hi podiem guaitar no fos cosa que ens agafas. Però no contenta amb aixó, quan partiem de Son Drago i anavem a Porreres o a Bendinat passava el mateix, feia molta més via que nosaltres a moure's, i sempre sense veure-la. Això sí, si amb noltros hi havia un gran, estavem salavats, na Maria Enganxa no s'atrevia a sortir!!

Quantes vides ha salvat na Maria Enganxa? Sens dubte el millor salvavides que ha existit mai, i per més que passin els anys, els nins segueixen xerrant d'ella amb molt de respecte i amb molta curiositat.

Leer más...

Se venden fantasmas embotellados

Internet es una buena herramienta aunque frecuentemente el uso que hacen algunos de sus usuarios puede llegar a resultar un tanto insultante: hace poco escuché por la radio el curioso caso de una compañía neozelandesa que vendía dos fantasmas embotellados en agua bendita. Lo gracioso del caso es que dicha compañía se dedica(ba) a comercializar sistemas electónicos para dejar de fumar. Pero lo que dota a este caso de un cariz realmente anecdótico es que se hayan logrado vender en subasta internáutica por el valor de 2830$. Aquí os dejo con el escrito original en la página web (trademe.co.uz) donde se daban a subasta y más abajo con la noticia publicada en terra.es (os recomiendo a los que tengáis un mínimo de comprensión en lengua inglesa que tratéis de leer el escrito original, más detalladito y claramente más divertido) :

http://www.trademe.co.nz/Antiques-collectables/Museum-pieces-artifacts/auction-275074040.htm
Captured ghosts from our house
Captured by an exorsist from a spiritualist church
one spirit we believe is a man by the name of Les Graham, managed to track down a photo. He died in the house in the 1920's.Exorsist believes this spirit likes to make himself known and spook people. but he is not a very strong spirit.
The other spirit came from when me and my partner stupidly did an Oujia Board. We believe it is a little girl who likes to move things and turn things on and off. Exorsist says she is VERY strong and if left will get stronger.
We have had no activity since they were bottled on July 15th 2009 . So i believe they are in the bottles.
They are bottled with holy water as aparantly the water dulls the spirits energy, sort of puts them to sleep.
To revive the spirit, i have been told that you pour into a little dish and let it evaporate into your house.
I just want to get rid of them as they scare me. But someone might like these to play with.
So if you like ghosts, heres two real ones!


http://noticias.terra.es/2010/mundo/0309/actualidad/fantasma-internet-nueva-zelanda-alma-embotellados.aspx

Trade me, sitio web líder en compras online en Nueva Zelanda, oferta entre todas las subastas en línea que pone al alcance de sus usuarios la posibilidad de pujar por el alma de dos fantasmas. El dueño de la casa donde habitaban los espectros contrataron a un exorcista de una iglesia espiritualista para que los atrapase. Este los capturó y los metió en botellas con agua bendita.

El vendedor asegura que uno de los espíritus responde al nombre de Les Graham y que fue un varón que falleció en su casa en la década de 1920, además afirma que “a este espíritu le gusta darse a conocer y asustar gente aunque no es un espíritu muy fuerte”. Dice también que el otro fantasma es una niña que fue atrapada utilizando una tabla ouija, a ella “le gusta mover las cosas de sitio” certifica.
Según el subastador los espíritus, de los que quiere deshacerse porque le asustan, están aletargados y no dan muestras de vida pero basta con ponerlos en un platito y dejar evaporar el agua bendita para poder disfrutar de su compañía.

PD: Deben ser cosas de la crisis.

Leer más...

Oncòlegs, cirurgians i anestesistes

M’han donat permís de cap de setmana i fa un poc que he arribat a casa. El dilluns a les 08:30 he de tornar a l’hospital no sé bé per què fer. Segons els oncòlegs es impossible que jo pugui aguantar un altre sessió de quimioteràpia i encara que no es el moment idoni per  operar-me, els cirurgians i anestesistes opinen que sí o sí: m’han de operar lo antes possible. Pensen que en uns deus dies més o menys estaré en condicions de ser operada. Lo que no sé es perquè he de tornar allà el dilluns, però esper que no me facin estar allà deu dies: l’hospital me deprimeix moltíssim però tan aviat arribo a ca  meva ja torn estar tan animada i contenta com antes.  

Recomanacions: anar molt alerta en tot el que faci i amb les visites .Res de multituds o adults una mica malalts, res de nins petits encara que estiguin bons. No me puc constipar gens ni mica ni tan sols de al·lèrgia,  ja que si tenc moc o tossina no me podran operar i es molt important que m’operin lo antes possible.

Ja vos contaré com evoluciona tot.

Leer más...